U j’era na matòta d’nans a mi, i chërdo nent ch’aveisse ciù dl’età d’una liceal: soe braje ‘d vlú bianch, i cavèj, seul e fin, a j’ero ëd color gianduia ciair; ij uciaj con la montadur’andorà. Chila a l’avìa nent na blëssa tradissional, ma sò vis a l’era doss e fresch, sò pét già fiorì: già fomna e ancor’ citin-a. E ancora na vòlta j’heu sentì, antramess ij cavèj e i euj ‘d na citin-a, chiel përfum doss e profund ëd lòn che j’heu përdù për semper. Antlora j’heu sentì un profund dosseur e na granda tristëssa.

Pero Buòso
10/11/2023